No news good news

•Gener 25, 2009 • Feu un comentari

Els blocs son com els animals de companyia, se’ls ha de cuidar, mantenir i sobretot no deixar-los abandonats, tot i això els blocaires caiem força temps en aquesta mala costum. Personalment porto ja algun temps sense actualitzar la bestia, sense gaires coses a explicar, ganes d’escriure, etc … serà per que el nombre de llibres que llegia normalment havia disminuït, de ben segur és per que no tenia ganes d’escriure el que em passava pel cap!.

No prometo reactivar la bestia, però torno a tenir ganes d’escriure i de comunicar o sigui que potser veiem més articles per aquí, si els llegiu doneu-hi la vostra opinió!

Senyor Pirotècnic – La Gossa Sorda

•Novembre 28, 2008 • Feu un comentari

I que vos passa,
que vos passa valencians,
paella en ceba,
moros i cristians,
i que vos passa valencianes,
valencianes,
femelles falleres parlant castellà.

La llengua,
xafada, arrasada, venuda,
paraula a paraula amagada,
sospir a sospir defensada
com si fora un tros de la nostra vida,
sentida,
com si fora un tros de la nostra vida,
València, batalla que es viu dia a dia,
policia, burgesia, partit popular i tercera via,
combaten units contra l’esperança,
combaten units contra l’alegria,
combaten units contra l’esperança,
valencians de postal,
dominant la partida.

Quanta raò que porta aquesta cançoneta!

Google, Are you an evil?

•Novembre 25, 2008 • Feu un comentari

La gent corrent, fins i tot els professionals de la informàtica, tenen a Google com a un sant, una mena de benefactor que es sempre bo. No s’ha de perdre de vista que Google és una gran multinacional, amb cotitzacions importants a la borsa i grans interessos econòmics, per tant tot i que hagi i faci grans contribucions al bé comú no deixa de ser una gran multinacional!, no pas una verge de la caritat.

Apunts interessants,

A programmer joke

•Novembre 25, 2008 • Feu un comentari

A young Programmer and his Project Manager board a train headed through the mountains on its way to Wichita. They can find no place to sit except for two seats right across the aisle from a young woman and her grandmother. After a while, it is obvious that the young woman and the young programmer are interested in each other, because they are giving each other looks. Soon the train passes into a tunnel and it is pitch black. There is a sound of a kiss followed by the sound of a slap.
When the train emerges from the tunnel, the four sit there without saying a word. The grandmother is thinking to herself, “It was very brash for that young man to kiss my granddaughter, but I’m glad she slapped him.”
The Project manager is sitting there thinking, “I didn’t know the young tech was brave enough to kiss the girl, but I sure wish she hadn’t missed him when she slapped me!”
The young woman was sitting and thinking, “I’m glad the guy kissed me, but I wish my grandmother had not slapped him!”
The young programmer sat there with a satisfied smile on his face. He thought to himself, “Life is good. How often does a guy have the chance to kiss a beautiful girl and slap his Project manager all at the same time!”

Really funny!

De manifestación, regulacions i altres especies humanes

•Novembre 20, 2008 • Feu un comentari

Ahir hi va haver a la majoria de ciutat de l’estat manifestacions en favor d’una informàtica digna, m’agradaria aclarir públicament la meva opinió al respecte, hi ha hagut molta porqueria repartida per arreu i convé que cadascú és formi la seva opinió clara.

Tot això comença amb el retard en la publicació de les fitxes de competències dels nous graus en informàtica adaptats ja al pla europeu uniformitzat, aquesta petita espurna ha fet saltar a molta gent que porta massa temps en unes condicions professionals deixades de la ma de deu. Hi ha companys que fan la seva feina molt dignament i guanyen uns diners considerables, però la societat no valora la feina que tots nosaltres fem, qualsevol potser informàtic.

Ja s’ha dit quasi tot el possible en relació als nous graus, les competències i regulacions de la professió, no entraré en els dos primers. La professió d’informàtic és una tasca, enginyeria, ciència, molt nova, massa en comparació amb les altres enginyeries germanes, ens trobem en un punt on em passat de ser una colla d’arreplegats que feien qualsevol cosa, a disposar d’estudis reglats, actualment el cavall de batalla és el reconeixement i regulació de la professió, cal dir que això no passarà per les famoses atribucions o llicencies.

Estem en un camp on hi treballen, hi podem treballar, gent de molts àmbits, amb estudis reglats i no. Dels diferents tipus de professionals que podem trobar en el nostre àmbit, n’hi ha de bons i de dolents, curiosament no segueixen cap patró, ex: del tipus si no ets un EI segur que fas la feina fatal!!. A més existeixen infinitat de projectes relacionats, tant de lliures i oberts com de privats. Personalment aquest fet invalida la regulació de la feina via unes atribucions professionals.

El que si és necessari és una regulació legal dels projectes més crítics, actualment, i més en el futur, hi ha sistemes d’informació que mantenen activitats molt critiques per a la societat. Normalment la responsabilitat en aquest sistemes es regula a nivell contractual, però amb això no n’hi ha prou, una normativa de responsabilitat civil de compliment obligat per a tots permetria resoldre molts dels problemes actuals.

Aquesta futura normativa legal relacionada amb els projectes crítics, com per exemple els hospitals, hauria de regular la responsabilitats de l’empresa i de l’equip de professsionals involucrats en el projecte. De ben segur que aquesta regulació acotaria els problemes actuals d’estabilitat i seguretat, i probablement de molts altres punts, dels projectes de sistemes d’informació.

Doncs a favor de la regulació legal de la responsabilitat civil, en contra de crear gremis de pressió professional, si ho féssim aniríem en contra dels principis que ens haurien d’englobar a tots!.

Ens llegim

The pachelbel cannon

•Novembre 16, 2008 • Feu un comentari

Ja fa molts dies que no escric res per aquí, haig de dir que fins i tot havia pensat en deixar el blog abandonat, però m’he dit que hauria de tornar a activar aquesta casa. Aniré tornant a escriure coses del que em passa al dia a dia, de la política, la feina, la universitat, etc, en tinc moltes ganes d’explicar moltes de les meves idees i opinions, m’agradaria tornar a activar això i fer-ho ser un fòrum interessant.

Però per avui un vídeo molt interessant, hi podem veure un dels canons més famosos explicat per un humorista americà, qui no ho ha escoltat?

Ens llegim,

Azogue I (El Circulo Barroco)

•Agost 31, 2008 • Feu un comentari

L’últim llibre que ha passat per les meves mans ha sigut el primer volum d’Azogue, el circulo barroco, una molt bona continuació de la gran saga de’n Neal Stephenson anomenada Criptonomicon.

Idioma: Castellà
ISBN: 9788466611367
Any:2004
Ediciones B.

A Azoge podem llegir les primeres passes de la ciència moderna, on personatges de la talla de John Wilkins, Newton, Hooke, Boile, etc comparteixen protagonisme amb en Daniel Watershouse en el seu afany aventurer i curiós a traves de Cambridge i la recent creada Royal Society. Sens dubte una molt bona lectura, altament recomanable i personalment una molt bona continuació després d’un dur Criptonomicon.

Els set pecats capitals

•Agost 31, 2008 • Feu un comentari

Una de les coses que més em toca la moral és la gent curta de mires, si avui començo aquest post “a lo duro”!!. Ús explico una mica de que va el tema i segur que ús podreu sentir identificats en alguns casos de la vostra vida.

Moltes vegades ens trobem amb situacions a la vida on volem viure, o actuar d’una certa manera, volem aconseguir uns objectius que per a molts dels nostres amics o familiars són simplement inabastables. Per molts motius sempre m’ha fet il·lusió viure fora d’aquest país que em va veure néixer, rondar per Europa, veure altres cultures i sobretot conèixer gent d’altres parts d’aquest món, però ja em topat amb els amants de les quatre parets.

Persona que viu entre quatre parets: Sigui aquella persona la vida de la qual roman sempre entre els mateixos carrers, la mateixa gent i de la mateixa manera des de que neix fins que mor.

No és que trobi malament que hi hagi gent d’aquesta manera, però no tots podem ser iguals si no quina porqueria de mon. Hi ha d’haver gent per a tot i de totes les maneres, i a mi em van ensenyar a que si vols aconseguir una cosa que nassos aconsegueix-la!!.

Un cop ja ens em posat en solfa m’agradaria deixar anar una pregunta als bits, per que ens costa tant posar-nos a la pells dels altres? encoratjar-los? veure el que els convé?. M’agradaria poder comentar amb la gent del meu voltant el que penso, el que m’agrada i el que no m’agrada, el que m’agradaria fer, etc i sobretot sense que m’hagin de titllar de boig!!.

No m’agrada haver de posar-me un xip en funció dels amics, o familiars, amb els que estigui, m’agradaria poder ser jo mateix. M’agradaria que la gent pogués veure que som diferents, si diferents, no podem ser tots iguals, principalment per que si no el mon seria força avorrit!!.

Espero que en un futur ens puguem tornar tots menys eufemístics, menys falsos i puguem ser una mica més lliures els uns amb els altres.

El futur, … aquell gran desconegut!

•Agost 21, 2008 • Feu un comentari

Doncs si, no esteu flipant parlaré una mica sobre el futur (aquell gran desconegut!!). Resulta que l’any vinent acabo la tant allargada Enginyeria Informàtica (després d’haver passat per tres universitats, quedi constancia que sempre per propia voluntat!!) per la UOC. Definitivament puc afirmar que ha sigut una de les millors experiències de la meva vida, tot i això en vull més!!!. M’estic plantejant de continuar fent recerca, ja que és un camp que m’atrau molt i amb el que he estat col·laborant els últims temps com a Tècnic de Suport a la Recerca (TSR) que basicament vol dir que faig tranferència de tecnologia, xD!.

Pel moment les àries que més m’atrauen són:

  1. Els sistemes distribuïts.
  2. La gestió de les dades (bases de dades) i del coneixement.
  3. La web en general i tot el relacionat amb Internet.
  4. L’algorítmica i la computació.

com veieu tinc un cacau mental important, per tant primer de tot ( encara que ho marca la llei ) començarem per cursar un Màster i si tot va bé, que esperem que si anirem a pel PhD.

De moment els Màster més interessants (els llistaré per ordre de preferència i universitat) són:

  1. Universitat Politècnica de Catalunya.
  1. Universitat Autònoma de Barcelona.

un com se el que vull fer amb el meu futur, ara em queda informar-me de la millor manera d’aconseguir-ho!!

Salut

Los hijos de la libertad

•Agost 8, 2008 • Feu un comentari

L’últim llibre que he tingut el plaer de llegir és “Los hijos de la libertad” de’n Marc Levi i editat per l’editorial Roca editorial.

El llibre explica les peripecies d’una generació de joves, alguns massa joves, als que ha tocat viure la duresa de la guerra. En Raymond i en Claude ens guien per la gana, la solitud de la clandestinitat, les execucions, la preso i fins i tot per la deportació als camps d’extermini. Els dos germans tot i això, també coneixeran la solidaritat, l’amistat i l’amor d’un grup de joves amb ideals de llibertat.

Los Hijos de la libertad.
Autor: Marc Levi
Editorial: Roca Editorial de Libros SL.
Idioma: Castellà
Any: 2008
ISBN: 9788478889105

Personalment un llibre que recomano a qui agradi gaudir d’un relat de les experiències d’una generació moguda per l’ansia de llibertat, i sobretot amb uns ideals ben clars d’aconseguir allò que més desitjaven en un món molt pitjor que l’actual.