Als homes també ens discriminen
Vivim en un mon on tothom ha de ser igual, on no s’accepta que hi ha persones més preparades per unes coses que per a d’altres, no acceptem les diferencies i això ens passa factura.
Avui s’ha conegut que els gimnastes de rítmica no poden ser nois, ha de ser només un esport per a les noies. Hi ha alguna cosa que se m’escapa, si aquests nois han competit durant temps, per que ara no ho poden fer?. No és que m’agradi la rítmica, més aviat la trobo avorrida, però la gent diposita esperances i esforços en aconseguir unes metes que al final per decisions polítiques no és poden portar a terme.
Després hi ha tots els altres punts on la societat ens criminalitza pel fet de ser homes, des dels divorcis fins a les quotes, la meva opinió més personal és que a les persones no se les pot menys prear, però amb independència de si són homes o dones. El problema principal de la discriminació positiva en aquest temés és el greuge comparatiu quan una persona vers les persones no positivades, la discriminació no és mai positiva.
Enllaços:
Deixa un comentari