Els set pecats capitals
Una de les coses que més em toca la moral és la gent curta de mires, si avui començo aquest post “a lo duro”!!. Ús explico una mica de que va el tema i segur que ús podreu sentir identificats en alguns casos de la vostra vida.
Moltes vegades ens trobem amb situacions a la vida on volem viure, o actuar d’una certa manera, volem aconseguir uns objectius que per a molts dels nostres amics o familiars són simplement inabastables. Per molts motius sempre m’ha fet il·lusió viure fora d’aquest país que em va veure néixer, rondar per Europa, veure altres cultures i sobretot conèixer gent d’altres parts d’aquest món, però ja em topat amb els amants de les quatre parets.
Persona que viu entre quatre parets: Sigui aquella persona la vida de la qual roman sempre entre els mateixos carrers, la mateixa gent i de la mateixa manera des de que neix fins que mor.
No és que trobi malament que hi hagi gent d’aquesta manera, però no tots podem ser iguals si no quina porqueria de mon. Hi ha d’haver gent per a tot i de totes les maneres, i a mi em van ensenyar a que si vols aconseguir una cosa que nassos aconsegueix-la!!.
Un cop ja ens em posat en solfa m’agradaria deixar anar una pregunta als bits, per que ens costa tant posar-nos a la pells dels altres? encoratjar-los? veure el que els convé?. M’agradaria poder comentar amb la gent del meu voltant el que penso, el que m’agrada i el que no m’agrada, el que m’agradaria fer, etc i sobretot sense que m’hagin de titllar de boig!!.
No m’agrada haver de posar-me un xip en funció dels amics, o familiars, amb els que estigui, m’agradaria poder ser jo mateix. M’agradaria que la gent pogués veure que som diferents, si diferents, no podem ser tots iguals, principalment per que si no el mon seria força avorrit!!.
Espero que en un futur ens puguem tornar tots menys eufemístics, menys falsos i puguem ser una mica més lliures els uns amb els altres.
Deixa un comentari